SORT QUE PER JUGAR AL GOLF NO CAL XARXA ELÈCTRICA

24 de març del 2010

Katmandú

 
Bé, com us podeu imaginar en veure aquestes fotos es que no he pogut sortir cap a Lukla i segueixo a Katmandú. El fet es que he estat a punt de pujar a l’avió, fins i tot tenia la motxilla carregada, però a última hora s’han cancel·lat un dia més, els vols a Lukla pel mal temps. Darrerament, a l’aeroport de Katmandú són molt curosos amb la meteo ja que fa cosa d’uns dos anys, degut al mal temps un avió es va estavellar arribant a Lukla, amb les conseqüents conseqüències.  

Així doncs em trobo encara a Katmandú una ciutat cada cop més caòtica, al meu modest parer, si més no, a la zona del centre, Thamel. Un munt de trànsit, males olors, carrers bruts, una calor insuportable i si a tot això li adjuntem les deu hores al dia sense xarxa elèctrica: la demanda supera l’oferta, la solució? tallar el llum. Quan la cosa funciona però, també la tallen per reparar les avaries habituals que es van originant.

 Malgrat això, Katmandú i la seva gent segueixen tenint aquell encant del que tantes vegades us n’he parlat. Sense voler-ho, et sedueixen, a tot hora i en tot moment, un cop rere l’altre, i per això hi tornes una vegada i una altra. La brillantor especial en els ulls dels nens i nenes que en unes setmanes acabaran l’escola, l’enrenou del dia a dia, els comerciants amunt i avall, la quantitat d’ estupes, pagodes i monestirs fan que et sentis a uns centenars d’anys enrere, una ciutat, que sembla que per a ella el temps s’aturi. I com no, una ciutat on les activitats punteres són el trekking, les ascensions a les grans muntanyes i altres esports que més d’un i una no s’imaginaria.

Mentre era a la pista de l’aeroport esperant la sortida del vol m’ha impactat veure uns senyors, que lluny de la realitat de la ciutat, es concentraven per fer entrar una pilota de golf en un petit forat, quan en la meva opinió, són ells els que estan dins un gran forat. És obvi que les diferències socials entre els ciutadans cada vegada són més grans arreu del món, però en aquests països encara contrasten més...Sort que per a jugar al Golf no cal xarxa elèctrica!

A reveure,

Xavi Arias

P.D: Espero demà poder volar a Lukla per anar a fer el Mera Peak de 6.500m, és per això que no rebreu cròniques en uns dies, però atenció companyes i companys ! si demà en rebeu una, mala senyal, això voldrà dir que encara estic a Katmandú.