RECORDS DES DEL MEU MERAVELLÓS “FORAT”

4 d’abril del 2010

Katmandú

Amigues i amics, novament em trobo a Katmandú. Ahir vaig arribar del trekking d’aclimatació i de l’ascensió al cim del Mera Peak de 6.460 m. Després de la pèrdua del primer vol de Katmandú a Lukla degut al mal temps, finalment a l’endemà, vaig poder arribar al inici del trekking. Havia de seguir els passos del meu company d’expedició, en Lluís Ràfols i dels seus clients, però a última hora per feines i compromisos varis a Barcelona vaig haver de canviar els plans. El resultat es que amb quatre dies vaig poder arribar al Camp Base del Mera Peak a 5.350 m, possiblement no és la millor manera d’arribar a aquesta alçada però la feina feta abans d’aquesta nova expedició, m’ho ha permès. Ara recordo el dia 21 de gener del 2010, eren les 10h del matí, el sol acariciava tímidament el cim de l’Aconcagua i la temperatura no s’atrevia a pujar, érem a 15ªC sota zero, havia sortit del Camp Base a les 12h de la nit i amb deu hores havia arribat al sostre d’Amèrica a quasi 7.000 m d’alçada. Em sentia satisfet de la feina feta fins el moment, una feina que entre d’altres coses, m’havia d’aportar la preparació i aclimatació adient per dur a terme l’ascensió a l’Annapurna, les grans expedicions a l’Himàlaia comporten un esforç extra a l’activitat a realitzar.

Després de quatre dies i amb més de 7.000 metres acumulats pujant i baixant pels colls previs al Inkhu Khola, vaig arribar al coll del Mera La de 5.450m i a la vegada al Camp Base del Mera Peak. Després d’un dia de descans merescut, varem començar l’ascensió del Mera Peak juntament amb en Lluís Ràfols i els seus clients, en Josep, en Jordi, en Xavi i la MªRosa. En unes vuit hores, érem al cim gaudint d’una vista fantàstica: el Cho-Oyu, l’Everest, el Lhotse, el Makalu, el Kanchenjunga i altres cims per sota dels vuit mil metres, però no menys bonics: el Nuptse, el Pumori, l’Amadablam, el Thamserku, el Kantega. Sí, tot això des de dalt del cim!, un premi a l’esforç realitzat.

Ara des de Katmandú i a un dia de sortir cap a Pokara, porta dels Annapurnes, i acompanyats pels metges Jose Ramon Morandeira i Mª Antonia Nerin especialistes en medicina de muntanya de l’hospital Clínic de Saragossa i que faran el seguiment d’en Carlos Pauner, company de logística al Camp Base, me’n recordo de tots i totes vosaltres en aquests dies de setmana santa. Dies que s’aprofiten per sortir, per anar a escalar, per reunir-se amb la família i menjar les “Mones”...en el meu cas no és així, la distància m’ho impedeix, però és el record precisament, el que fa que no us oblidi i pensi en tots i totes vosaltres i és el que em dona força per seguir endavant amb el meu projecte, també vostre, d’arribar al sostre de totes les muntanyes de més de 8.000m.

Son les 19h i estic a un Cyber de Katmandú, sense xarxa elèctrica es clar, les coses no canvien en unes setmanes però m’han deixat utilitzar les seves bateries, cadascú es busca la vida en aquest meravellós “forat”, recordeu?. Estic escrivint aquesta crònica en un lloc especial, doncs fa un any hi passava una bona estona amb la meva família després de l’ascensió al Lhotse, el meu cinquè 8.000m. Ja ho veieu, vivint de records i esperances,

Una abraçada des del meu “forat”,

Xavi Arias