2a. Crònica

Ja som a punt de començar l'aventura. Després dels dos dies que ens han calgut per recórrer, en tot terreny, els 300km que ens separen de l'aeroport més proper, a la ciutat de Leh, som als peus del nostre objectiu. Tangol és el darrer reducte habitat i accessible per carretera, i un petit refugi de muntanya ens donarà aixopluc per passar la darrera nit abans de començar a caminar

.

Avui hem agafat consciència de l'impacte que tenen les decisions que prenem en el que anomenem primer món. L'octubre de 2008 quatre muntanyencs vam prendre la decisió d'intentar un objectiu, per a nosaltres, realment ambiciós: fer un 7.000. I vam decidir triar, per diferents raons el Nun, de 7.135m. Es tracta d'un cim situat a la regió del nord de la Índia que ells n'anomenen Jammu & Kashmir. Vam parlar amb el Xavi Arias i aquí ens teniu a tots cinc.

Doncs bé, aquesta decisió presa a Catalunya fa gairebé 2 anys, farà que demà al matí un total de 56 persones (45 portejadors, un cuiner, un ajudant de cuina, 2 sherpes, un coordinador, un oficial d'enllaç de les forces aèries indies i nosaltres cinc) ens posem de camí cap al camp base del Nun durant dos dies fins arribar a una alçada propera al sostre d'Europa, prop dels 5.000 metres. Simplement per satisfer un caprici de 4 occidentals.

Després d'aquests 2 dies els portejadors tornaran avall fins que els tornem a requerir d'aquí 3 setmanes per a desmuntar el camp base i baixar tot el material incloses, és clar, les deixalles. Mentrestant la resta de l'equip treballarem plegats per intentar assolir aquest somni, amb permís de la única deesa que adorem: la muntanya.

Llorenç, el Xavier, el Joan, l'Albert i Xavi

Tangol, 3.407metres, 22 de juliol de 2010