...SEGUIM ESPERANT, I BONA DIADA DE SANT JORDI

22 d'Abril de 2010
Camp Base de l'Annapurna

Ja son cinc dies d’espera al C.B, en el meu cas recuperant-me de les contusions de l’allau de Camp 3. Encara estic dolorit, però per sort, molt més animat gràcies a tot el vostre suport, amics i amigues, família i sobretot el del meu company, en Lluís Ràfols. Cada dia els doctors de l’hospital improvisat al C.B (amb el suport del govern d’Aragó), em miren i em donen la seva opinió, a hores d’ara creuen que podria tenir fisurades dos costelles en l’inserció  costovertebral de la part dreta. Tant debò a cada expedició pogués tenir un servei com aquest, tant per a mi, com pels altres companys i companyes i xerpes. Espero estar a punt en uns quants dies més, això si, no al cent per cent però si amb la suficient força per intentar arribar al cim. Recordo fa un parell d’anys, la baixada del cim de l’Everest amb aquell dolor al turmell (uns dies abans havia patit una torçada al peu), en arribar a Katmandú em van diagnosticar una fisura a la tíbia inserció amb el peroné. És per això que no tinc por del dolor, si no, de que la lesió no em deixi progressar fins al cim.

Ahir mateix, tota l’expedició de “Al filo de lo imposible” liderada per l’Edurne Pasaban, van marxar cap a Katmandú després de fer el cim de l’Annapurna per en pocs dies sortir a pel seu últim vuit mil, el Shisha Pangma. Al C.B hi quedem força gent, l’expedició de la coreana Miss Oh amb un pressupost de cinc milions d’euros i altres expedicions més modestes, la del Japó, Itàlia, Equador, Iran, Polònia, Rússia...i com no, la d’un servidor gràcies al suport de la Secretaria General de l’Esport, Vèrtic, Infinit Emotions i amb la col·laboració inestimable del Grup Excursionista Gelade de l’Avenç d’Esplugues i del Club Excursionista de Gràcia.

Espero que en aquests propers dies prenguem la decisió de quan iniciem l’atac a cim, de fet avui mateix s’està fent una reunió amb tots els responsables de les expedicions del C.B, per decidir quin dia podria ser el millor i a la vegada contrastar les “meteos” de cada grup. A dia d’avui el vent és molt fort en alçada fins a 150km/h, si tot va com pensem el dia 27 o 28 d’abril podrien ser uns bons dies de cim.

Per últim, tot i que sóc lluny de casa, no em voldria oblidar de la meravellosa data d’avui 23 d’abril, la diada de Sant Jordi. Des d’aquí vull felicitar el sant a tots els Jordis i Jordines, fent-vos arribar el meu modest regal: un fantàstic ram de nerets vermells i l’últim paràgraf del llibre “Annapurna primer 8.000”, primer 8.000 conquerit per l’home al 1950 i que seixanta anys després, un servidor vol intentar arribar-hi amb la senyera.

Que passeu una immillorable diada de Sant Jordi, una abraçada,

“...Mentre estic estirat a la meva camilla, penso en aquesta aventura que està acabant en aquesta victòria inesperada. Sempre es parla del ideal com el d’un fi que s’intenta arribar sense aconseguir-ho.

    L’Annapurna, per a tots nosaltres és un ideal realitzat; en la nostra joventut no ens absorbien els relats imaginaris ni els sanguinolents combats que les guerres modernes ofereixen a imaginació dels nens. La muntanya va ser per a nosaltres un camp de batalla natural en el que, jugant en les fronteres de la vida i la mort, buscàvem la llibertat que foscament desitjàvem tant com el pa.

    L’Annapurna, al que haguéssim anat tots amb les mans buides, és un tresor sobre el qual viurem...Amb aquesta realització una pàgina es dobla...una nova vida comença.

   Hi ha altres Annapurnes en la vida dels homes i dones...”

Xavi Arias